POEMA MUT

Tot allò que vull dir en aquest poema

s’ha dissolt amb els teus dits

sobre la meva pell encesa,

rastre latent,

batec profund que eixorda la previsibilitat dels dies.

No pensis que ho escric per matar el temps.

Matar el temps és matar la vida

i jo la vull ficar dins del poema

per poder morir moltes vegades.

Com els teus ulls sobre una veu que calla

topant per parets aspres i esgarrinys.

O com l’encert de la paraula justa

que homenatja els passos petits de vides tristes

amb tan sols un bri de pell que s’estremeix.

I tot així va esdevenint silenci confortable

fins que el poema queda mut.