Naufragi

A vegades la foscor t’engoleix

fins l’ànima exhaurida.

S’apodera de tu sense deixar-te espai

i tremolen les parets fràgils

de la teva estructura incòmoda.

Les crostes de pell morta

s’aferren ben bé al mig de la buidor

si et deixes vèncer

per tanta humanitat desfigurada;

els ulls oberts et miren sense veure-hi,

el pes del cos et nafra cada gest

cruel i miserable.

 

Pro ara segueix el ritme dels teus versos:

la música segur que et fa de guia

−partitura invisible amb pentagrames

que es van entreteixint en l’espai buit−.

El tempo el marques tu.

La poesia ens mena.

 

La llum és un miratge

i et du camins de lluna sempre als peus.

Obre els ulls altre cop i esdevé aigua

com neu dolça que mor de mica en mica…

Allò que és essencial segur que sura.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s