Absència quarta

La llum del fred m’empresona en les tardes

curtes d’hivern

mentre t’espero, i la foscor

reiterada del vespre

recobreix tots els objectes

amb cada gest que no puc dir.

L’aire supura

mentre t’espero en l’instant immòbil.

Absència tercera

Quan m’hagi mort

no ploreu pas.

Absència segona

Aquesta nit tampoc no hi ets

i no tinc més remei que fer poemes.

Absència primera

Agafo aire

per respirar la nit

de l’enyorança.