Amb la complicitat de Laia Noguera
Si vius tan fort
et faran mal els ulls,
els minuts s’evaporaran de pressa
i només restarà un alè cansat
per tots aquells camins que hauràs perdut.
Pro tu no cal que hi pensis, en això.
Connecta el cos al galopar del vent
i deixa que el teu gest s’amari d’aire.
La terra no es podreix si et veu volar:
de ben segur, la ingravidesa et farà arrels,
que seran fèrtils i obstinades,
per perdurar en la solidesa del sòl ferm
i esdevenir presència etèria a la vegada.
Pro tu no vulguis pas pretendre res
perquè és la terra, que et camina.