La teva pell és com la meva casa,

amb parets vellutades que em conforten,

el millor lloc del món lluny de l’aspror

de la intempèrie.

La teva pell és com la meva casa,

s’hi pon el sol i el vent desfulla els arbres

pro en el teu pit hi nia la certesa

d’un lleu ressò punyent d’impermanència.

El silenci discret d’un mar d’hivern

subratlla la mirada de Sa Tuna.

Quan fa tant fred, les cales de la costa

s’agombolen i entrellacen els seus

camins de ronda.

I allà on la sorra dansa sempre amb l’aigua

veuràs respirar el món a trenc d’onada.