Se’n va la tarda de puntetes,

el temps no té clemència i dissimula.

El cel esdevé dolç i dens alhora,

com de postres.

Esclaten colors càlids pels carrers

que amaren de silenci cada pedra

del poble encimbellat.

La quietud batega a les façanes

i el campanar ha emmudit per anunciar

que aquesta és la constant: que tot canvia.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s