Amb la complicitat de Laia Noguera

Si vius tan fort

et faran mal els ulls,

els minuts s’evaporaran de pressa

i només restarà un alè cansat

per tots aquells camins que hauràs perdut.

Pro tu no cal que hi pensis, en això.

Connecta el cos al galopar del vent

i deixa que el teu gest s’amari d’aire.

La terra no es podreix si et veu volar:

de ben segur, la ingravidesa et farà arrels,

que seran fèrtils i obstinades,

per perdurar en la solidesa del sòl ferm

i esdevenir presència etèria a la vegada.

Pro tu no vulguis pas pretendre res

perquè és la terra, que et camina.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s